Surts sol a entrenar a la muntanya. Trail per la serra, ruta de gravel, una travessa de cap de setmana entre refugis lliures. Gaudeixes fins que et torces el turmell en una baixada tècnica, et quedes sense sucre a tres hores del cotxe o et trobes un esglaó que no era al track. La majoria de vegades no passa res. El dia que passa, qui et troba necessita saber tres coses en menys d'un minut: qui ets, a qui avisar i si tens alguna cosa que compliqui l'assistència.
El teu QR ha de respondre a aquestes tres preguntes en l'ordre en què importen. El que segueix és el que convé incloure i on portar-lo perquè es vegi sense haver de registrar-te.
Identitat i contactes: el primer
Nom complet i data de naixement. Sembla obvi però permet als sanitaris contrastar la teva identitat si arribes inconscient a l'hospital, i serveix per diferenciar-te si estan atenent més d'una persona en el mateix incident.
Fins a tres contactes d'emergència. El primer, algú que agafi el telèfon gairebé segur: parella, pare, mare, germà. Els següents, plans B reals, no números de farciment. Indica la relació al costat del nom — "Marta · parella", "Joan · germà". Qui truca des d'una situació de tensió agraeix saber amb qui parla abans d'explicar el que ha passat.
Dades mèdiques que poden canviar l'assistència
Grup sanguini i factor Rh. Només cal si vas a perdre sang, és clar, però si ho fas, estalvia temps a urgències.
Al·lèrgies rellevants, especialment a medicaments d'ús comú en emergències: penicil·lina, AINE, anestèsics locals, contrastos radiològics, làtex. Una caiguda tècnica pot acabar en una sutura o una infiltració. Si ets al·lèrgic a alguna cosa d'això, és informació crítica.
Condicions mèdiques que canvien el protocol d'assistència: diabetis (tipus I o II), epilèpsia, marcapassos, anticoagulació oral, asma greu, cardiopatia coneguda. No cal historial complet — només el que afecta a com et tractaran.
Medicació habitual i dosi. Si prens anticoagulants i tens una hemorràgia, el sanitari necessita saber-ho abans de moure res.
Dades mèdiques que no canvien l'assistència immediata — al·lèrgies alimentàries, intervencions antigues, medicació retirada fa anys — sobren. Com més carregat està el perfil, més triga qui t'atén a trobar el que importa.
On portar-lo
El QR funciona en qualsevol lloc on qui et trobi pugui escanejar-lo amb el mòbil. Per a esport solitari a muntanya, els emplaçaments que millor funcionen són:
- Armilla d'hidratació o motxilla tècnica: en una butxaca frontal o pectoral, visible sense desbotonar res. És la zona que primer mira el rescat.
- Casc de bici o d'escalada: adhesiu lateral en una zona plana del casc. Resistent a l'aigua i a la suor.
- Braçalet o polsera: si corres lleuger sense motxilla, el QR al canell és l'opció més ràpida.
- Dorsal en curses oficials: la majoria d'organitzacions accepten adhesius a la zona inferior del dorsal.
El que importa és que es vegi sense haver de registrar la persona. Qui arriba primer a una caiguda no buidarà una motxilla — busca identificació a simple vista.
En resum
El teu QR d'emergència per a muntanya ha de respondre tres preguntes en l'ordre correcte: qui ets, a qui avisar i què ha de saber un sanitari abans de tocar-te. Mantén el perfil curt, ordenat i actualitzat. La resta sobra.
Crea el teu MEKET gratis i configura'l per al teu esport →
El descarregues, l'enganxes o l'imprimeixes i te'n vas a entrenar. Sense app perquè el llegeixin. Sense compte. Sense bateria.